Masia La Tartana, un espai del segle XIV.

Les primeres referències documentals de l'existència del Mas de la Font (actual Masia La Tartana) daten de l'any 1321.

En aquella època, situat al pendís torrent d'un torrent, trobàvem el casal de Can Solà, anomenat de La Font per la proximitat d'una font propera. Posteriorment, passà a anomenar-se Can Solà del Racó, per la seva ubicació en la part més ensotada del llevant del poble de Matadepera.

En els seus orígens, els senyors directes d'aquelles terres eren els abats del monestir de Sant Llorenç del Munt. Seguint una tradició medieval (emfiteusi), les terres foren cedides a pagesos de la zona.

A mitjans del segle XVIII, la propietat ocupava una extensió de 122 quarteres. El terreny era molt abrupte i escabrós, la qual cosa condicionava la situació econòmica del mas. L'escassa vinya, l'oliverar i una petita horta només servien per cobrir les necessitats més elementals de la casa. El bosc era la gran riquesa de la masia. La ramaderia, amagada darrera el bosc i les terres ermes, era un altre element important per a l'economia de Can Solà.

Si l'any 1768 Can Solà tenia unes 30 hectàrees, el 1941 ja en disposava de més de 245. En aquells moments, uns masovers s'ocuparen de mantenir la casa i treballar-hi les terres de conreu.

Després d'haver estat abandonada, el projecte de remodelació de la Masia La Tartana ha volgut recuperar aquesta antiga casa de patges i donar-li una nova vida. Algun dia es podrà escriure la segona part de la història d'aquesta casa d'origen medieval.